Teories sobre barbes

Barbes, barbes, barbes… tot un món amb una importància que va més enllà del tema estètic. Això ha dut a investigadors a reflexionar i investigar sobre el paper de la barba al llarg de la història, de la motivació dels homes a dur-ne i de l’impacte que pot tenir socialment el fet de dur barba o no.

Sabies que…?

 

Portem barba per lligar més

Un estudi publicat a ‘Evolution and Human Behavior’ de la Universitat d’Austràlia de l’Oest conclou que, en un entorn d’alta competència, el retorn de la barba es deu a un intent dels homes per atreure més a les dones, És a dir, el homes tornem a dur barba per lligar i diferenciar-nos de la resta de competidors no barbuts.

La barba és senyal de bona salut

Tot i que històricament la barba ha estat un cultiu de paràsits, la revista Science va publicar que, sabent que dur barba comportava el risc de patir infeccions, els homes barbuts desafiaven aquest risc i, duent barba, demostraven la seva fortalesa i la seva confiança en el seu sistema immune. Per això, el fet de portar barba s’associa al fet d’estar sa.

Barba i religió

En algunes cultures la barba té un component religiós molt important. Al ser el pèl que creix entre el cap i la resta del cos, la barba es considera el pont que uneix la ment i el cor, els pensaments i les accions, teoria i pràctica, les bones intencions i els bons fets, i aquest és el motiu per portar barba, més enllà de l’estètica.

Barba i confiança

L’ investigador britànic Richard Wiseman defensa amb els seus estudis que més de la meitat de la població occidental creu que els homes sense afaitar són menys honestos. Sembla que les barbes evoquen imatges d’intencions diabòliques, ocultació i poca higiene. I és que, si bé no hi ha cap relació entre l’honestedat i el pèl a la cara, l’estereotip és prou poderós com per afectar el món, el que potser expliqui per què tots en la llista Forbes dels cent homes més rics llueixen la cara afaitada i per què cap candidat reeixit a la presidència dels Estats Units ha portat barba o bigoti des de 1910.

Related Posts